Cens d’ocells aquàtics hivernants en embassaments i altres masses d’aigua de l’interior de la Comunitat Valenciana

Des de 1967, l’organització Wetlands International promou i coordina un programa de censos d’ocells aquàtics en aiguamolls, que es desenvolupa en tots els continents. Els censos es duen a terme anualment durant el mes de gener, període en el qual moltes espècies d’aquàtiques es congreguen en enclavaments concrets i els seus contingents es mostren més estables, per la qual cosa el seu recompte és més senzill i fiable que en altres èpoques de l’any. A la regió del Paleàrtic occidental, que comprén Europa i Orient Pròxim, es cobreixen al voltant de 20.000 aiguamolls en 50 països, gràcies a la col·laboració de més de 10.000 observadors, que globalment censen uns 20 milions d’ocells de 175 espècies.

Imatge 1. Embassament de Forata, Iàtova (la Foia de Bunyol). Es tracta de l’únic embassament del riu Magre, situat als peus de les serres de Malacara (al nord) i Martés (al sud). Va ser construït en 1969 amb una capacitat de 37 hm³ i una superfície de 231 ha.

L’aspecte més rellevant d’aquest programa és la seua capacitat per a proporcionar tendències de poblacions d’ocells a llarg termini, mitjançant recollida de dades de forma estandarditzada: recomptes efectuats amb la mateixa metodologia i en els mateixos llocs cada any. D’aquesta manera, es disposa d’informació sobre l’evolució de les poblacions d’ocells aquàtics i el seu estat de conservació, tenint en compte que aquesta informació és crucial per a la seua gestió (moltes són aprofitades cinegèticament, unes altres es troben amenaçades). Periòdicament es publiquen documents analitzant aquests resultats a nivell internacional.

A més, els censos d’aquàtiques s’han convertit en un instrument fonamental per al coneixement i valoració dels seus hàbitats, els aiguamolls, que són objecte d’atenció preferent per la seua fragilitat i singularitat. Instruments internacionals dedicats a la protecció d’aiguamolls i ocells, com el Conveni de Ramsar, el Conveni de Bonn i l ‘ Acord per a la conservació dels ocells aquàtics migratoris afroeuroasiàticas, es nodreixen a nivell tècnic i científic de les dades subministrades per aquest programa de censos.

Com a complement als censos d’ocells aquàtics nidificants i hivernants que es realitzaven en els aiguamolls litorals de la Comunitat Valenciana des de mitjan dècada de 1980 (SEO/BirdLife i Servei de Vida Silvestre de la Direcció General de Medi natural), la Societat Valenciana d’Ornitologia va començar l’any 2000 a mostrejar alguns dels aiguamolls interiors que fins llavors havien quedat fora dels censos tradicionals. I és que a l’interior de la Comunitat Valenciana existeix un bon nombre de zones humides d’origen artificial, entre les quals sobreïxen embassaments per a proveïment i producció d’energia, basses d’utilitat agrícola i altres resultants de l’activitat minera. El grau de conservació estructural i funcional d’aquests ecosistemes és variable, però tots alberguen en diferent grau poblacions d’ocells aquàtics la magnitud dels quals fins llavors era desconeguda i valia la pena considerar.

D’aquesta manera, el cens dels ocells aquàtics en embassaments i altres masses d’aigua de l’interior de la Comunitat Valenciana es porta realitzant de manera ininterrompuda tots els anys des de l’any 2000 per socis de l’SVO i altres col·laboradors. En aquest cens intervenen observadors coneixedors del terreny i competents en la identificació d’ocells, que des de la ribera prospecten la massa d’aigua amb mitjans òptics adequats (telescopi i prismàtics). Anoten en fitxes el nombre d’ocells presents de cada espècie. Els comptatges són diürns, aprofitant una major estabilitat dels bàndols durant el dia, quan els ocells dediquen molt temps a reposar o alimentar-se sense desplaçar-se. En el cas de grans embassaments, pot ser necessari el concurs de diversos observadors que s’encarreguen de comptar diferents sectors. Els censos s’efectuen cada any entorn de mediats de gener, simultàniament en tots els embassaments de la Comunitat Valenciana i altres aiguamolls interiors, amb la finalitat d’evitar comptatges repetits d’exemplars que pogueren haver-se traslladat d’un lloc a un altre.

Imatge 2. Embassament de Benaixeve, Benaixeve (la Regió muntanyenca). Aquest pantà es va construir l’any 1955 en el llit del riu Túria sobre 722 ha, amb una capacitat màxima de 228 hm³. La seua construcció va comportar la desaparició de l’antic poblat, els habitants del qual van ser traslladats a nous nuclis com els de Sant Antoni de Benaixeve (en l’actualitat al Camp de Túria), Sant Isidre de Benaixeve (a l’Horta Nord) o un nou Benaixeve prop de l’antic.

Aquesta metodologia resulta particularment indicada per al cens de anàtides (ànecs) i fotges, les poblacions de les quals són així monitorades amb molta fiabilitat. No obstant això, hi ha altres espècies d’ocells aquàtics que es dispersen en aiguamolls xicotets o rius (garses, corbs de mar), que són d’hàbits amagats (escòrpores, cabussons), els contingents de les quals són més inestables o que utilitzen ambients diferents durant l’hivern (gavines). Per a elles, les xifres obtingudes amb la tècnica abans descrita són menys fidedignes, i és necessari emprar estratègies alternatives (per exemple, el seguiment de dormidors).

A nivell general, la capacitat d’acolliment dels aiguamolls interiors de la Comunitat Valenciana per als ocells aquàtics està molt relacionada amb el nivell d’inundació d’aquests, que al seu torn depén de les precipitacions caigudes durant l’any anterior. Xifres mínimes s’han verificat durant cicles de sequera, en els quals la majoria dels individus es concentren en aquells aiguamolls que mantinguen condicions hidrològiques acceptables. No obstant això, l’estat del conjunt dels aiguamolls ibèrics compte, ja que en temporades especialment plujoses la gran disponibilitat d’hàbitats permet una major dispersió de les poblacions, amb el resultat de comptatges més baixos en embassaments concrets. També les tendències numèriques d’algunes poblacions derivades de la protecció en zones de cria (cas del corb de mar gran), o les modificacions progressives dels rangs geogràfics ocupats, que poden respondre així davant noves condicions ambientals o oportunitats (cas d’algunes anàtides que hivernen en major quantia en regions del nord), poden veure’s reflectides en les dades dels censos.