Grup d’anellament de la Societat Valenciana d’Ornitologia

Què és l’anellament científic d’ocells i com està regulat

L’anellament consisteix en l’aplicació d’una anella metàl·lica, habitualment d’alumini, en la pota d’un ocell viu. Aquesta anella porta imprés un remitent que identifica a l’estació anelladora on se centralitzen les dades, un o diversos dígits característics de la grandària de l’anella i un número diferent per a totes les anelles del mateix model i estació. L’anellament científic és una activitat que està regulada legalment a nivell estatal pel Ministeri de Medi Ambient i a nivell autonòmic per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural. Per a poder realitzar aquesta activitat, és necessari comptar amb l’aval d’una entitat científica reconeguda i estar en possessió del Certificat d’Aptitud per a l’Anellament i Marcatge d’Ocells Silvestres expedit per l’Oficina d’Espècies Migratòries (OEM) del Ministeri de Medi Ambient. Aquest certificat és imprescindible per a demanar posteriorment les autoritzacions en les Comunitats Autònomes en les quals es vaja a exercir l’activitat. L’OEM adquireix i envia a l’Oficina d’Anellament de cada entitat avaladora les anelles (remets ICONA o ARANZADI, depenent de les entitats), sent aquestes les responsables del seu repartiment entre els seus avalats. Així mateix, les entitats avaladores han de rebre les dades dels anellaments realitzats pels grups i les anelladores que les integren i reexpedir-los a l’OEM per a la seua inclusió en una base de dades comuna.

Per a què s’anellen els ocells

La investigació de molts aspectes de la biologia dels ocells només pot escometre’s contrastant dades recollides dels mateixos individus en dos o més moments diferents. Això és especialment necessari en estudis de migració. Mitjançant la simple observació dels ocells podem veure que una espècie ocupa una àrea geogràfica concreta al llarg d’una determinada època de l’any, i que existeixen moviments dels individus d’una població entre determinades zones i èpoques de l’any. Aquestes observacions ens permeten extraure conclusions sobre les seues migracions. No obstant això, les conclusions d’aquests estudis només solen referir-se als patrons de comportament de l’espècie en el seu conjunt. Necessitem una eina que ens permeta individualitzar cada exemplar d’una espècie o població determinada, i això ho aconseguim mitjançant el marcatge dels ocells.

A més de facilitar l’estudi de les migracions, l’anellament científic permet conéixer altres aspectes importants dels ocells com la seua biometria, taxes de supervivència, delimitació i importància de les àrees de cria, d’hivernada i de les seues rutes migratòries, les distàncies de migració, les direccions de vol o la fidelitat als llocs de reproducció, hivernada o pas; també tot el relatiu a la fenologia, és a dir, el desenvolupament en el temps del cicle migratori, i la seua relació amb altres aspectes importants de la biologia de l’ocell com són la muda i la reproducció. Per tot això, l’anellament científic constitueix una important eina per a l’estudi i la conservació no sols dels nostres ocells, sinó també dels ecosistemes que habiten.

Com es capturen els ocells

Existeixen diversos mètodes per a la captura i posterior marcatge dels ocells. La característica comuna a tots ells és que la captura dels ocells es realitza per mètodes innocus per a elles, perquè la base d’aquest sistema de treball consisteix en el fet que els ocells marcats han de quedar en les mateixes condicions físiques que quan van ser capturades. Depenent del tipus d’ocells que es pretén capturar s’utilitzen preferentment uns mètodes o altres. El mètode més utilitzat pels anelladors és el de la xarxa japonesa (també coneguda com a xarxa invisible o xarxa vertical), que consisteix en un drap de xarxa de fil molt fi que se situa en posició vertical entre unes vares. Aquestes xarxes, que poden ser de diferent longitud i llum de malla, se solen col·locar entre la vegetació i són molt eficaces per a la captura d’ocells de petit i mitjana grandària. Els ocells que passen per davant de la xarxa no la veuen a causa de la finor del fil i queden enganxades en unes bosses que forma el drap de la xarxa quan un ocell, pel seu propi pes, queda atrapada en ella. A vegades, s’utilitzen reclams gravats d’una espècie determinada per a atraure els exemplars cap a la xarxa i incrementar així les probabilitats de captura. Altres mètodes de parany s’utilitzen per a capturar determinades espècies que, pel seu comportament i hàbitat, resulten molt més difícils de capturar mitjançant xarxes japoneses: són les xarxes de sòl, els ceps malla, les xarxes-canó, les gàbies-parany, etc.

Materials d’ anellament

Per a la realització de les tasques d’anellament, els anelladors compten amb material específic. D’una banda, el material de parany, format per les xarxes, gàbies, ceps-emmalla, etc., i els accessoris necessaris per al muntatge d’algunes d’aquestes estructures: vares, vents, piquetes, etc. D’altra banda, el material científic, format per les alicates especials per a tancar les anelles i els instruments de mesura com a calibres de precisió, regles, balances electròniques, etc., i una sèrie d’accessoris complementaris com, el quadern d’anellament, les guies i claus per a la identificació, datat i sexat d’espècies, els col·lectors on s’emmagatzemen els ocells durant el processament, etc.

Què podem fer si ens trobem una anella

A vegades, alguna persona pot entregar-nos una anella d’un ocell que ha caçat o ha trobat morta, o és possible que nosaltres mateixos trobem una anella o un ocell ferit o morta que porta una anella en la pota. En aquest cas, si és possible, hem de procurar recuperar l’anella i enviar-la per correu postal dins d’un sobre a l’adreça de l’SVO (carrer Pintor Velázquez, 3; 46100 Burjassot, València). Si desitgem guardar l’anella i conservar-la com a record, podem anotar el remitent i numeració que apareixen inscrits en l’anella i enviar-lo per correu electrònic a la nostra entitat (svornitologia@hotmail.com), tractant d’indicar si és possible l’espècie de la qual es tracta, data i lloc de recollida de l’anella, així com altres detalls de què disposes, com les circumstàncies de la troballa (si es tracta d’un ocell ferit o morta, etc.). Tan prompte disposem de l’informe que l’OEM ens remet amb les dades de l’ocell recuperat, t’ho farem arribar a través del correu electrònic.

Com arribar a ser anellador d’ocells

Generalment, les persones interessades en l’anellament són ornitòlegs que tenen experiència en l’observació i identificació dels ocells i que, a més, volen conéixer els mètodes de marcat, ja que aquests possibiliten la realització de treballs que no poden dur-se a terme amb la simple observació convencional. L’anellament d’ocells és una activitat científica que està actualment regulada per les administracions competents en tothom. A Espanya existeixen diverses Entitats Avaladores, que són organismes o entitats amb un prestigi científic reconegut, a través de les quals és possible formar-se com anellador. El període d’aprenentatge és variable i depén de les qualitats de l’interessat, de l’habilitat de cada anellador a formar als seus propis col·laboradors i de l’espectre d’espècies amb el qual arriba a tindre contacte. Actualment totes les Entitats Avaladores exigeixen superar unes proves per a aconseguir el permís d’anellament. Habitualment, es recomana als anelladors que no actuén en solitari, sinó que formen part d’algun dels nombrosos grups d’anellament que existeixen repartits per tota la geografia del nostre país.

El grup d’anellament de l’SVO

L’SVO compta amb un recent grup d’anellament científic d’ocells format per 10 anelladors experts i varis anelladors més en procés de formació. En l’actualitat, l’SVO no està reconeguda com a entitat avaladora de anelladors a Espanya, és a dir, no disposa de la capacitació legal per a formar i reconéixer oficialment anelladors d’ocells, encara que sí que disposa de la capacitat tècnica per a fer-ho. Actualment, aquesta capacitat legal per a avalar anelladors només la tenen cinc entitats al nostre país, estant els anelladors de la SVO avalats pel Centre de Migració d’Ocells (CMA) de la Societat Espanyola d’Ornitologia (SEO/BirdLife).

La creació del nou grup d’anellament respon, per una costat, a la necessitat de dotar a l’SVO d’un grup d’anellament propi i equiparar-se d’aquesta manera a altres entitats que compten des de fa temps amb una llarga tradició en l’anellament d’ocells i importants grups en el seu si, com el Institut Català d’Ornitologia (ICO), el Grup d’Ornitologia Balear (GOB), l’Estació Biològica de Doñana (EBD), el grup Zaragoza, l’Associació de Naturalistes del Sud-est (ANSE) o la Societat de Ciències Aranzadi, entre altres; d’altra banda, la creació del nou grup permetrà assumir nous projectes amb majors garanties i facilitarà el funcionament intern dels anelladors que fins al moment pertanyien a grups diferents (Llebeig i l’Horta), però que en la pràctica estaven treballant de manera conjunta des de feia temps. Per tant, el nou grup d’anellament sorgeix de la fusió de dos antics grups de l’SVO: Llebeig, nascut l’any 1994 en l’Albufera, i l’Horta, creat en 2010 a Massamagrell. Tots dos grups, al seu torn, s’havien nodrit d’alguns dels anelladors que formaven part de l’antiga Estació Ornitològica de l’Albufera (EOA) i Marjal del Moro, grups que van estar en actiu fins aproximadament finals de la dècada de 1990.

L’àmbit d’actuació del grup d’anellament SVO és principalment la província de València, on manté diverses estacions d’anellament per al seguiment de les poblacions d’ocells. En aquests moments, l’estació d’anellament més operativa i que funciona d’una manera regular és la localitzada en el paratge de la arrella, la Pobla de Farnals (l’Horta Nord). Aquesta zona és utilitzada per nombrosos passeriformes al llarg de tot el cicle anual, de manera que és possible la captura d’un gran nombre d’individus d’espècies diferents. A més d’aquesta zona, el grup d’anellament SVO actua de manera ocasional en altres ambients de la geografia valenciana, com a zones humides (marjal de Rafalell i Vistabella), ecosistemes forestals (serra de la Cella, la Yesa), cultius (horta de Mislata i Quart de Poblet), parcs i jardins (el Canaló de Mislata), etc.

Si vols participar de les activitats d’anellament desenvolupades pel grup, pots posar-te en contacte amb els coordinadors d’aquesta activitat:

Pepe Lucas Tamarit, tel. 655668723.

Toni Polo Aparisi, tel. 630714292.